Ha
arribat setembre i la maquinària escolar s’ha posat en marxa amb
un nou curs i l’inici de les activitats acadèmiques d’enguany.
Milers d'alumnes van per primera vegada o han tornat a l'escola o a
l’Institut, han canvien de curs o d'etapa, s’han retrobat amb el
mateix professorat o comencen a conèixer als qui seran nous companys
i companyes.
Amb
el nou curs les famílies han d’anar recordant o aprenent i
acceptant les regles que conformen les relacions amb el sistema
educatiu, amb els companys i les seues famílies, amb el professorat
i amb la comunitat en general.
Les
mares
i/o els pares
dels més menuts estaran molt pendents
del que els passa, no els passa o els hauria de passar i solen
prestar prou d’atenció al que diu el professorat i ocorre
quotidianament a l’aula. És una llàstima que, al tall que els
fills i filles es fan majors, van allunyant-se a poc a poc de
l'escola i de l’institut. Però cal tindre present la necessitat de
ser còmplices, cadascú des de la seua responsabilitat, la família
i el centre, els pares i el professorat, per assegurar l’èxit
escolar.
Les
famílies hauran gastat bon grapat d'euros en els llibres, quaderns,
llibretes i altres complements, que han d’aprendre a tindre en bon
estat, estiguen o no dintre la Xarxa Llibres i siguen propis o de la
comunitat educativa. Perquè tindre cura de les coses pròpies i del
grup és un bon inici de l’aprenentatge de la responsabilitat
personal.
I
molts hauran començat ja a dur cada dia amunt i avall els llibres
els llibres i a la motxilla
que, en teoria, no hauria de pesar més del 10% del pes de l’alumne
o alumna. I que hauria de dur-se amb rodetes o ben enganxada a
l'esquena. Una motxilla que haurem de recordar que és cosa dels i
les escolars, no de la mare ni dels iaios. Açò és també un
aprenentatge de la responsabilitat pròpia i del creixement com a
persona.
De
seguida vindran els deures,
aquelles
tasques
quotidianes imposades cada dia des de la classe per a casa i que
arriben a convertir-se massa vegades un quotidià martiri familiar,
sense que s'haja demostrat que servisquen per aprendre més del que
s'aprén a la classe.
I
hauran de regular-se el horaris familiars i resoldre els conflictes a
l'hora de gitar-se de nit i alçar-se de matí, cada dia i també
dissabtes i diumenges; caldrà controlar les activitats de pantalla
-tele, Internet, telèfons, tabletes, i potser també el temps de joc
cara a cara amb amigues i amics, si és que encara juguen en
companyia i el temps de les extraescolars o activitats esportives i
musicals
I
amb tot aquest panorama què haurien de fer les mares i pares per
assumir la seua responsabilitat de criar i educar, perquè filles i
fills traguen un bon profit del curs que comença?
QÜESTIONS
A TINDRE EN COMPTE
Anote unes quantes qüestions que caldria reflexionar a soles i debatre a
casa entre la parella, o en companyia d’altres pares i mares amb
els mateixos interessos educatius i, que serviran per iniciar amb
seguretat i bon pas el camí del curs.
-
S'ha de conéixer el tutor o tutora dels fills, tindre una primera entrevista i anotar al calendari o a l'agenda del mòbil les dates de reunions periòdiques programades, i quedar alguna vegada sense esperar que hi haja problemes, perquè cal parlar també quan les coses van bé, i refermar la necessària complicitat formativa.
-
S'ha de marcar un temps màxim per a fer els deures a casa: entre 20 minuts els més menuts a hora i mitja els més majors. I si no els acaben, que assumisquen la seua responsabilitat amb el professorat. El millor seria negociar amb el tutor o tutora i acordar que quant menys deures pose, millor per a tots.
-
Cal negociar i anotar les tasques que els fills i les filles han de fer a casa des de ben xicotets. Tant les que són responsabilitat seua (habitació, joguets, roba, llibres....) com la participació necessària en les que són familiars i exigir que ho facen. A canvi de res, clar.
-
El pare i la mare han de trobar temps per parlar sobre els fills i les filles, quan no estiguen davant. Si no pot ser cada dia, que siga dia-si-dia-no. I que tot el que els facen fer o no fer siga sempre en nom dels dos, ho diga qui ho diga, sense desautoritzar-se.
-
És necessari que el pare i la mare troben temps cada dia per a parlar, jugar, passejar, fer treballs manuals, col·leccionar o explorar l'Internet amb cada fill o filla. I el cap de setmana un poquet més, a soles i tots junts.
-
Cal fer un esforç familiar per facilitar als menuts i majors experiències interessants, on puguen posar en pràctica les coses que es tracten a l'escola o aprendre les que no s’hi tracten: esports diferents i alternatius, col·leccions, viatges, visites familiars, ajuda a altres persones...
-
Han de planificar-se també el temps diari i setmanal d'activitats amb les pantalles i pantalletes i facilitar-los-los activitats d'aire lliure i de relació amb altres persones, en directe, cara a cara, sense trampes ni excuses.
-
No han de deixar passar cap conducta negativa sense que els menors s'adonen que ho han fet mal, i que allò que fan malament arribe a costar-los alguna cosa. També, reconèixer-los quan fan les coses ben fetes i com cal. Per això, se'ls ha de deixar clar què s'espera d'elles i d'ells, i començar a negociar.
-
Han de posar atenció en no donar-los de seguida tot el que demanen i que els coste esforç i temps guanyar-se les coses. Amb l'esforç els donaran valor i amb el temps aprendran a esperar, un dels millors aprenentatges de la vida. Perquè no pot ser ni tindre-ho tot ni pot ser tindre-ho ara mateix.
-
És important fer--los veure que són persones importants per a la família, per al pare i la mare, els germans, iaios i resta de familiars; que se'ls estimen molt. I s'han d'afavorir unes relacions familiars quotidianes amb la família extensa, que els ajudaran a trobar el seu lloc en el món al llarg de la vida.
CRÉIXER
I FER CRÉIXER
Si
la mare i el pare tenen en compte aquestes
qüestions
i s'acostumen a posar-los
en pràctica des que els fills i filles són ben menuts, hi haurà
moltes possibilitats que tinguen uns comportaments adequats quan
vagen fent-se majors. Si han passat aquests primers anys sense posar
massa atenció en tot açò, també poden anar reaprenent a poc a
poc: és cas d'adonar-se’n, prendre consciència i posar-se a la
tasca d'educar.
Es
necessita temps
i dedicació,
però això és ser pare i mare, dedicar-se des que els fills i
filles naixen fins que podran ser autònoms i responsables d'ells
mateixos i independents en la vida.
Això
és, créixer
i fer créixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario