Dissabte dia 13 de juny es renovaran els alcaldes i les alcaldesses i
els equips de govern de tots els Ajuntaments. És una data que ha de
marcar un punt d'inflexió en la relació que els municipis, els seus
responsables polítics i els tècnics que hi treballen mantenen amb
les ciutadanes i ciutadans de totes les edats.
Recordem que ja fa massa anys, les famílies, els jóvens, les
xiquetes i els xiquets, el professorat, les persones i les seues
relacions interpersonals i comunitàries eren importants per als
responsables de les polítiques municipals. Es dissenyaven i
s’implementaven programes educatius a diferents nivells,
s’acompanyava a les famílies amb filles o fills amb discapacitat
en el llarg procés de la integració, es posaven en marxa activitats
per a jóvens o s’intervenia positivament en els barris de les
ciutats potenciant les activitats veïnals i propiciant un creixement
personal i comunitari que hauria de fer més fàcil i plena la vida
de cada ciutadana i ciutadà en el present i en el futur.
Als darrers anys, amb l’excusa de la “crisi” i dels “retalls”
que no permetien gastar-se diners dels pressupostos municipals en
eixes coses, anaren deixant-se de banda. Certament, mancaven diners,
però la realitat era que «estes coses» no entraven en els esquemes
dels governants. Quan encara hi havia partides pressupostàries
suficients ja havien començat a desactivar aquests serveis i a
abandonar les activitats que podien afavorir el present i el futur de
les persones i de la comunitat com a ens que les acull i lesd fa
viure i créixer. A poc a poc, sense quasi adonar-nos-en, havíem
arribat a una situació en massa Ajuntaments amb un abandó quasi
absolut del que veritablement importa, a diferència d'uns pocs que
han continuat servint fidelment a la ciutadania amb resultats ben
palpables.
Ara és el moment de (re)construir les ciutats i els pobles en allò
que és més important, l'atenció a les persones i a les relacions
entre les persones. A cadascuna segons les seues necessitats i des de
la seua diversitat. Els Ajuntaments són les institucions que estan
més a prop de la ciutadania i són les que poden donar-los la
resposta més ràpida i més adient o informar, assessorar,
acompanyar i derivar als serveis adients.
I han d'atendre's i recolzar-se les AMPA dels col·legis i dels
instituts, les associacions cíviques i culturals, les falles o les
filaes, vertebrant el teixit social i fer que es creen sinergies
entre elles per multiplicar els resultats i aconseguir allò d'educar
cada xiqueta i cada xiquet amb la tribu sencera.
No és només qüestió de pressupostos sinó d'allò que anomenem
«voluntat política», tindre clar el que es l'important i
posar-ho en pràctica. Els projectes que més efectes tenen en la
societat no són els que valen més diners, sinó els que mobilitzen
a les persones i els fan anar construint el seu propi futur, en
companyia.
És l'hora dels Ajuntaments de les persones i de les persones als
Ajuntaments. No pot deixar-se passar més temps amb les portes
municipals tancades a les necessitats de la ciutadania i deixar de
obrir camins per estructurar unes noves relacions i una confiança en
que les coses poden fer-se ben fetes, i que es note. Com? En la vida
quotidiana, en el plantejament dels problemes i de les solucions, en
les festes, en l'escola, en els parcs, en el sentiment de pertànyer
a una comunitat amb arrels i amb vincles entre les persones, que puga
continuar sent viscuda com a tal amb l'esperança de continuïtat, de
futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario